entinar
Catalan
Etymology
From en- + tina (“vat, tub”) + -ar.
Verb
entinar (first-person singular present entino, first-person singular preterite entiní, past participle entinat)
- (transitive) to put into a vat or tub
Conjugation
Central Catalan conjugation of entinar (first conjugation)
| infinitive | entinar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | entinant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | entinat | entinada | |||||
| plural | entinats | entinades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | entino | entines | entina | entinem | entineu | entinen | |
| imperfect | entinava | entinaves | entinava | entinàvem | entinàveu | entinaven | |
| future | entinaré | entinaràs | entinarà | entinarem | entinareu | entinaran | |
| preterite | entiní | entinares | entinà | entinàrem | entinàreu | entinaren | |
| conditional | entinaria | entinaries | entinaria | entinaríem | entinaríeu | entinarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | entini | entinis | entini | entinem | entineu | entinin | |
| imperfect | entinés | entinessis | entinés | entinéssim | entinéssiu | entinessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | entina | entini | entinem | entineu | entinin | |
| negative (no) | — | no entinis | no entini | no entinem | no entineu | no entinin | |
Further reading
- “entinar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026