descloure
See also: desclouré
Catalan
Etymology
Inherited from Latin disclūdere (compare Occitan desclaure, French déclore, Italian dischiudere).
Pronunciation
- IPA(key): (Northern) [dəsˈklo̞w.ɾə]
- IPA(key): (Balearic, Central) [dəsˈklɔw.ɾə]
- IPA(key): (Valencia, Northwestern) [desˈklɔw.ɾe]
Verb
descloure (first-person singular present descloc, first-person singular preterite descloguí, past participle desclòs); root stress: (Northern) /o̞/; (Balearic, Central, Northwestern, Valencia) /ɔ/
Conjugation
Central Catalan conjugation of descloure (second conjugation, irregular, with velar infix)
Related terms
- desclosa
Further reading
- “descloure”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “descloure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
- “descloure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “descloure”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)