dissemblar
Catalan
Etymology
From di- + semblar (“to resemble”).
Verb
dissemblar (first-person singular present dissemblo, first-person singular preterite dissemblí, past participle dissemblat)
Conjugation
Central Catalan conjugation of dissemblar (first conjugation)
| infinitive | dissemblar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | dissemblant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | dissemblat | dissemblada | |||||
| plural | dissemblats | dissemblades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | dissemblo | dissembles | dissembla | dissemblem | dissembleu | dissemblen | |
| imperfect | dissemblava | dissemblaves | dissemblava | dissemblàvem | dissemblàveu | dissemblaven | |
| future | dissemblaré | dissemblaràs | dissemblarà | dissemblarem | dissemblareu | dissemblaran | |
| preterite | dissemblí | dissemblares | dissemblà | dissemblàrem | dissemblàreu | dissemblaren | |
| conditional | dissemblaria | dissemblaries | dissemblaria | dissemblaríem | dissemblaríeu | dissemblarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | dissembli | dissemblis | dissembli | dissemblem | dissembleu | dissemblin | |
| imperfect | dissemblés | dissemblessis | dissemblés | dissembléssim | dissembléssiu | dissemblessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | dissembla | dissembli | dissemblem | dissembleu | dissemblin | |
| negative (no) | — | no dissemblis | no dissembli | no dissemblem | no dissembleu | no dissemblin | |
Derived terms
- dissemblança
- dissemblant
Further reading
- “dissemblar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026