timbaleig
Catalan
Etymology
Deverbal from timbalejar.
Noun
timbaleig m (plural timbaleigs or timbalejos)
- drumming
- 1975, Marià Manent, El vel de Maia:
- El tac-tac-tac de les metralladores semblava un timbaleig inofensiu en la nit ampla i clara.
- The rat-a-tat-tat of the machine guns resembled an inoffensive drumming in the wide and clear night.
Further reading
- “timbaleig” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.