sermó
Catalan
Etymology
Learned borrowing from Latin sermōnem. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation
- IPA(key): (Northern) [sərˈmu]
- IPA(key): (Balearic, Central) [sərˈmo]
- IPA(key): (Valencia) [seɾˈmo]
- IPA(key): (Northwestern) [serˈmo]
Noun
sermó m (plural sermons)
- sermon (a written or spoken address on a religious or moral matter)
- sermon (a lengthy speech of reproval)
Related terms
References
- ^ “sermó”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
Further reading
- “sermó”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “sermó” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “sermó”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)