segla

Icelandic

Noun

segla

1. indefinite genitive plural of segl

Norwegian Bokmål

Alternative forms

• seglene

Noun

segla n

1. definite plural of segl

Norwegian Nynorsk

Etymology 1

Pronunciation

• IPA^(key): /ˈsɛɡlɑ/

Noun

segla n

1. definite plural of segl

Etymology 2

Pronunciation

• IPA^(key): /²sɛɡla/

Verb

segla (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)

1. alternative form of sigla

Old English

Pronunciation

• IPA^(key): /ˈsej.lɑ/

Noun

seġla

1. genitive plural of seġl

Slovene

Participle

sẹ́gla

1. inflection of sẹ́či (“to reach”):
   1. masculine dual l-participle
   2. feminine singular l-participle
   3. neuter plural l-participle

Swedish

Etymology

From Old Swedish sighla, from Old Norse sigla, from Proto-Germanic *siglijaną.

Pronunciation

• IPA^(key): /²seːɡla/

• Audio:

  (file)

Verb

segla (present seglar, preterite seglade, supine seglat, imperative segla)

1. to sail

Conjugation

Conjugation of segla (weak)

	active		passive
infinitive	segla		seglas
supine	seglat		seglats
imperative	segla		—
imper. plural1	seglen		—
	present	past	present	past
indicative	seglar	seglade	seglas	seglades
ind. plural1	segla	seglade	seglas	seglades
subjunctive2	segle	seglade	segles	seglades
present participle		seglande
past participle		seglad

¹ Archaic. ² Dated. See the appendix on Swedish verbs.

Related terms

• segelbar
• seglare
• segling

Descendants

• → Finnish: seilata

See also

• stäva

References

• “segla”, in Svenska Akademiens ordböcker [Dictionaries of the Swedish Academy] (in Swedish)

Anagrams

• legas