dysignes

Old English

Etymology

From dysiġ (“folly”) +‎ -nes.

Pronunciation

  • IPA(key): /ˈdy.sij.nes/, [ˈdy.zij.nes]

Noun

dysiġnes f

  1. folly
  2. blasphemy

Declension

Strong ō-stem:

singular plural
nominative dysiġnes dysiġnessa, dysiġnesse
accusative dysiġnesse dysiġnessa, dysiġnesse
genitive dysiġnesse dysiġnessa
dative dysiġnesse dysiġnessum

Descendants

  • English: dizziness