denumire
Romanian
Etymology
Noun
denumire f (plural denumiri)
Declension
| singular | plural | |||
|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | |
| nominative-accusative | denumire | denumirea | denumiri | denumirile |
| genitive-dative | denumiri | denumirii | denumiri | denumirilor |
| vocative | denumire, denumireo | denumirilor | ||