defecte

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin dēfectus. First attested in 1490.

Pronunciation

• Audio (Barcelona):

  (file)

Noun

defecte m (plural defectes)

1. defect

Derived terms

• defectuós

Related terms

• defecció
• defectible
• defectiu

Further reading

• “defecte”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “defecte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1963), “defecte”, in Diccionari català-valencià-balear (in Catalan)

Latin

Adjective

dēfecte

1. vocative masculine singular of dēfectus