citadell
Swedish
Etymology
Borrowed from Italian cittadella. First attested in 1636.
Noun
citadell n
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | citadell | citadells |
| definite | citadellet | citadellets | |
| plural | indefinite | citadell | citadells |
| definite | citadellen | citadellens |