Essmesser
German
Etymology
From ess(en) (“eat”) + Messer (“knife”).
Pronunciation
- IPA(key): /ˈɛsˌmɛsɐ/
- Hyphenation: Ess‧mes‧ser
Noun
Essmesser n (strong, genitive Essmessers, plural Essmesser)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indef. | def. | noun | def. | noun | |
| nominative | ein | das | Essmesser | die | Essmesser |
| genitive | eines | des | Essmessers | der | Essmesser |
| dative | einem | dem | Essmesser | den | Essmessern |
| accusative | ein | das | Essmesser | die | Essmesser |